Hi ha projectes que neixen d’un pla. I després n’hi ha d’altres que neixen d’una intuïció compartida, d’una complicitat que creix sense fer soroll fins que, un dia, es converteix en una aposta vital. Nexia Studio és un d’aquests.
La Nerea Sevillano (Santa Coloma de Gramenet) i l’Alexia Muntané (Badalona) es van conèixer a la universitat fa set anys. Entre treballs, idees i moltes hores compartides, aviat van descobrir una cosa que no sempre és fàcil de trobar: una mirada comuna. No només sobre el que volien fer, sinó sobre com ho volien fer. Mentre molta gent buscava encaixar en el sector, elles van decidir construir un espai propi.
Així, de manera molt natural però amb gran determinació, Nexia Studio va començar a existir abans fins i tot de tenir forma d’empresa. Un nom, un portafoli a Instagram, projectes que sorgien de les ganes de crear. I, sobretot, una decisió: si volien arribar a ser directores creatives, no esperarien el torn, s’hi posarien. Així va néixer aquest estudi de direcció creativa i producció audiovisual i fotogràfica.
Emprendre amb poc més de vint anys sovint s’explica des de la por. Elles ho expliquen des de la llibertat. Sense grans càrregues i amb molt camí per recórrer, van convertir la falta d’experiència en motor d’aprenentatge. No en sabien de fiscalitat, ni d’estructures empresarials, ni de negociar amb la clientela. Però, la Nerea i l’Alexia tenien clara una cosa, que eren professionals formades i capaces de realitzar projectes que “expliquin, ressonin i tinguin un sentit”. I això —defensar una manera de crear que no sigui freda ni purament comercial, sinó vinculada a la sensibilitat, la narrativa i la innovació— s’ha convertit en el seu segell.
Tot i això, el procés, que elles mateixes ho descriuen com “molt orgànic”, no ha estat exempt de reptes. Ser joves i dones en un sector on la credibilitat sovint es construeix amb els anys les ha obligat a demostrar, una i altra vegada, que darrere la seva mirada hi ha criteri, procés i talent. Han après – i hi segueixen aprenent – a guanyar-se aquesta confiança sense renunciar a la seva manera de fer.
En aquest recorregut, la nostra Àrea d’Emprenedoria i Empresa ha estat un punt de suport que ha ajudat a posar estructura allà on hi havia intuïció. A través de les iniciatives d’Emprenedona i Consolida’t, han trobat un espai on formar-se, qüestionar-se i fer créixer el projecte amb consciència, “aquests programes t’obliguen constantment a formular-te preguntes sobre el projecte, i això és molt necessari per millorar”, assenyalen les joves. A més, destaquen la flexibilitat d’adaptació d’aquests itineraris a les necessitats reals de l’empresa.
El coworking de La CIBA ha suposat un abans i un després. “És la forma que tenim de transmetre formalitat al nostre projecte”, expliquen. Sortir de casa i tenir un espai propi no només ha impactat en la seva organització, sinó també en la manera com es perceben com a professionals,“et dona aquesta sensació de més seriositat i et fa sentir que la teva feina és real”, comparteix Sevillano. A més, el contacte amb altres dones emprenedores i amb l’equip tècnic de Grameimpuls els ha permès generar xarxa, compartir inquietuds i no sentir-se soles en el procés. “Tens un acompanyament proper i directe, que és molt valuós en el dia a dia empresarial”, destaca Muntané. Un entorn que, més enllà de l’espai físic, actua com a altaveu del seu projecte i els obre noves portes.
Avui, Nexia Studio continua creixent. I elles també. Busquen afinar el focus, arribar al públic objectiu amb qui realment volen treballar i seguir donant forma a una identitat pròpia. Però si miren enrere, ho tenen clar: el més important ha estat atrevir-se a començar i sempre aspirar a més.
Quan pensen en què volen transmetre amb Nexia Studio, un somriure els apareix a la cara i comenten: “ens agradaria que la gent exclamés un ‘què xulo!’ i que fos una reacció espontània en qualsevol persona, més enllà del sector”. Però també volen deixar empremta. Que els seus projectes respirin un estil propi, reconeixible i que les marques trobin en elles una manera d’explicar-se amb qualitat i sensibilitat.
Perquè el seu projecte no parla només d’audiovisuals o de direcció creativa. Parla de confiança. D’arriscar-se. De demostrar-se que sí, que eren capaces —i que ho continuen sent, cada cop una mica més. Potser per això, quan defineixen el seu camí, no ho fan amb una sola paraula. Parlen d’una aventura. D’un procés exponencial. D’un aprenentatge constant. D’un projecte que es construeix contínuament, i, sobretot, d’una decisió que prenen dia a dia: continuar apostant per elles mateixes.